Cinc anys després de l’entrada en vigor de la certificació energètica per a edificis, el 47,50% dels immobles d’antiga construcció a Espanya només obté la qualificació energètica ‘E’, segons la companyia Certicalia, que ha gestionat més de 55.000 sol·licituds en el conjunt nacional. En contrapartida, la qualitat energètica de l’habitatge nou ha augmentat de forma notable, d’acord amb les dades de l’IDAE.
Aquesta companyia, que integra més de 7.000 arquitectes i enginyers de tot Espanya, indica que la ‘E’ és la qualificació més freqüent a la majoria de les comunitats autònomes. Un 0,23% ha rebut la lletra ‘A’; el 0,45% la ‘B’; el 2,10% la ‘C’; el 11,30% la ‘D’; 1 47,50% la ‘E’; 1el 3,52% la ‘F’; i el 24,90%, la ‘G’. Aquests percentatges són similars als aportats per l’Institut per a la Diversitat i l’Estalvi d’Energia (IDAE) sobre les certificacions realitzades en els edificis existents. En el cas de les qualificacions ‘A’ i ‘B’, han estat molt puntuals. Només s’han produït 4 casos de ‘A’ entre Madrid i Catalunya i 36 casos de ‘B’ repartits entre Aragó, Catalunya, Madrid, Galícia i Andalusia. A les illes Balears i Canàries la categoria ‘G’ és la més habitual, amb un 47,9% i un 68%, respectivament. No obstant això, el motiu rau fonamentalment en què els habitatges situats a les illes no utilitzen el gas natural i el programa penalitza les instal·lacions elèctriques.
Quant importa tot això a l’usuari?
La companyia ha donat suport a un estudi pioner de la Universitat Politècnica de Catalunya que busca saber quant ens importa la qualificació energètica dels nostres habitatges. El treball encara no ha finalitzat, però una de les conclusions que llança és que un alt percentatge dels enquestats està disposat a pagar més per un habitatge més eficient sobretot si això suposa un major estalvi a final de mes. Certicalia recorda que el més important per a l’estalvi energètic en un habitatge són les envolvents tèrmiques (murs de façana exterior i finestres) i les instal·lacions tèrmiques, és a dir, aquelles destinades a la producció d’aigua calenta sanitària, calefacció i aire condicionat . Així, el que més es recomana rehabilitar són les instal·lacions tèrmiques (40,8%); l’envoltent de l’edifici (25,8%); les finestres, balcons i lluernes (24,1%) i els ponts tèrmics (9,4%). Les mesures de millora més habituals poden ser: canvi de finestres, substitució de la instal·lació d’aigua calenta sanitària, millora del segellat de les finestres, addició d’aïllament per l’interior, instal·lació d’equip mixt de calefacció i aigua calenta sanitària, canvi de la instal·lació de calefacció, millora de l’aïllament en caixes de persiana o la col·locació de tendals. Totes aquestes mesures van enfocades a l’augment del confort en l’habitatge i al major estalvi energètic. No obstant això no totes elles poden aconseguir un canvi de lletra en la qualificació energètica. Depèn molt de l’estat de conservació inicial de l’immoble i de les mesures aplicades.
