Sembla que ningú ha quedat indiferent davant la mesura que va anunciar el Govern fa poques setmanes. Pàgines i pàgines de diaris nacionals i internacionals se’n fan ressò. Està clar que s’han d’adoptar mesures per reduir la contaminació del parc automobilístic però hi ha molts interessos econòmics que fan difícil un acord entre totes les parts. Sempre hi ha parts afectades i descontentes.

Amb la mesura que es va aprovar a Barcelona aquest any respecte als vehicles dièsel, és molta la gent que ha fet notar el seu malestar, ja que hauran de canviar de cotxe si voler poder entrar i sortir de la ciutat, sense tenir en compte també la baixada de valor dels cotxes que ja tenen. En el cas d’empreses de transport el problema es multiplica.

Ara, amb la nova mesura anunciada per l’estat, l’ANFAC (Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions), per exemple ja ha rebutjat obertament el projecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, ja que en la seva opinió, la mesura estableix un pla per aconseguir la descarbonització del transport el 2050 excessiva en els seus objectius i accelerada en els seus terminis. Segons l’ANFAC aquesta mesura significa anar en contra del principi de neutralitat tecnològica defensat al màxim per la Unió Europea.

Amb tot el rebombori la Unió Europea s’ha pronunciat i, segons ha confirmat el comissari europeu d’Acció pel Clima i l’Energia Miguel Arias Cañete, analitzaran si la prohibició de vendre a Espanya cotxes amb emissions de diòxid de carboni -CO2- des de 2040 és «acord o no» amb la normativa, és a dir si és legal, segons ha declarat en una entrevista a la Tribuna de l’Automoció que recull Europa Press. Segons el comissari aquesta contundent mesura anunciada pel Govern no s’ha anunciat en cap altre país. De fet, el mateix Comissari ha assegurat que «hi haurà sectors en què el motor de combustió interna haurà de seguir i els fabricants hauran de veure com compleixen els objectius d’emissions». Així mateix Cañete ha confirmat que des de la Comissió no es plantegen prohibicions a la venda de vehicles i no estan a favor de proposar «mesures concretes dràstiques».

A Europa ara el debat se centra en el percentatge de reducció de les emissions, en si s’estableix un objectiu de rebaixar-les en un 35 o un 45% en un termini d’actuació fins al 2050.

També es veuen perjudicades les benzineres més grans que molt abans de 2040 estaran obligades a instal·lar punts de recàrrega elèctrica de potència igual o superior als 22 kW: en el termini de dos anys des de l’entrada en vigor de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica.

A forococheselectricos.com hem trobat un article relacionat amb el tema on hi ha crispació per un article de Tomás Diaz publicat al diario El Economista al qual acusen d’haver publicat «un vergonyós article on sense cap pudor publica xifres totalment falses i malintencionades, tot amb l’objectiu de fer desistir a la gent a la compra d’un cotxe elèctric». Pel que sembla l’autor de l’article fa una sèrie de càlculs sobre el preu de la recàrrega d’un vehicle elèctric en comparació amb el preu del consum d’un cotxe de combustió, que no són del tot correctes.

En tot cas està clar que les coses es mouen, però haurem de veure si en la direcció i velocitat correctes.