Ja fa temps que moltes ciutats importants tenen problemes de contaminació a causa de la quantitat de trànsit que hi circula sobretot a les hores punta. La solució sembla que implicaria potenciar el transport públic davant del transport privat però no és fàcil convèncer als conductors que sovint no tenen una combinació fàcil per moure’s en transport públic o bé que, senzillament troben molt més còmode el transport privat i allò de «no dependre de ningú i marxar quan vols».

A finals de l’any passat a Barcelona es va aprovar una mesura que restringeix la circulació de vehicles altament contaminants en les zones anomenades «de baixes emissions» en períodes d’alta contaminació i que es farà permanent a partir del 2020. També a Madrid es va aprovar la prohibició de la circulació de vehicles de matrícula parell o imparell, depenent del dia, en èpoques de molta contaminació.

Però hi ha moltes veus que diuen que la mesura més eficaç contra l’ús del vehicle privat és la de posar una taxa per a circular en zones o hores determinades. D’això se n’anomena una tasa pigouviana.

Un petit exemple de com tot canvia quan ens toquen la butxaca és el pagament de les bosses de plàstic als comerços. Tot i que no hem trobat dades de la reducció del consum de bosses a Catalunya des que es va aplicar la prohibició de regalar bosses als compradors, sí que n’hem trobat de la seva aplicació a Anglaterra on el consum de bosses va disminuir en un 78% des del moment que el consumidor les havia de pagar.

Així ciutats com Londres, Estocolm i Oslo, ja estan fent pagar per circular en algunes zones de les ciutats, i ciutats com Nova York o Madrid s’ho estan començant a plantejar. Està per veure si totes aquestes ciutats tindran una xarxa de transport públic que pugui absorbir a tots aquells conductors que decideixin no fer ús del transport privat i si els preus d’aquest transport són prou competitius i no suposen un increment de la despesa per a aquests usuaris.