Tot i que el famós impost del sol ja no tenia efecte, encara faltava acabar de legislar entorn de l’autoconsum perquè aquest fos una alternativa viable i accessible.
Aquest real decret estableix una nova definició d’autoconsum, incloent-hi l’autoconsum compartit com a part essencial de l’activitat. Així doncs, el nou text defineix l’autoconsum com el «consum per part d’un o diversos consumidors d’energia elèctrica provinent d’instal·lacions de generació pròximes». Aquí es reconeix per primera vegada l’autoconsum compartit tan vàlid com l’individual. Fins fa poc més d’un any l’autoconsum compartit estava prohibit.

També es distingeixen dos tipus d’instal·lacions d’autoconsum: instal·lacions sense excedents (no realitzen abocament a la xarxa elèctrica) i instal·lacions amb excedents (sí que ho fan).

A les instal·lacions sense excedents, no es limita la potència instal·lada ni cal cap tràmit amb la distribuïdora. Tampoc es cobren peatges per l’autoconsum d’energia o per l’ús de bateries si n’hi ha.

A les instal·lacions amb excedents tampoc es limita la potència instal·lada, quedant a més exemptes de tràmits amb les distribuïdores les plantes menors de 15 kW. El registre d’autoconsum serà telemàtic i gratuït i l’energia excedent que s’aboqui a la xarxa, si la instal·lació té menys de 100 kW de potència, es pagarà com a energia «produïda en el mercat» mitjançant un sistema de compensació, anomenat compensació simplificada, establert per les elèctriques. D’aquesta manera s’evita que el consumidor hagi de registrar-se com a productor per gestionar aquestes quantitats.

En aquest sentit, els excedents apareixeran a la part d’energia de la factura com «ingrés», encara que sense l’objectiu de poder guanyar diners, ja que com a màxim es compensarà el consum del mes en curs sense guardar-se romanent per al mes següent.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *