La fundació Racc ha analitzat 10 aparcaments de dissuació, o el que anomenen park&ride, de la regió metropolitana de Barcelona per saber si aquestes infraestructures estan preparades per donar servei els dies de restriccions de circulació.
Sabeu què són els park&ride?
El Park & Ride és un aparcament pensat per a fer el canvi entre el vehicle privat i el transport públic, dissuadint els conductors d’utilitzar el cotxe o la moto per accedir al centre de les ciutats i promovent que es faci una etapa del viatge en transport públic.
En el cas de Barcelona i les restriccions anunciades a partir del 2020 és important tenir una bona xarxa d’aparcaments de dissuasió, ja que els Park & Ride seran una infraestructura clau per garantir la mobilitat de milers de ciutadans.
Conclusions de l’auditoria
L’auditoria es fa a partir d’una avaluació sobre el terreny per analitzar l’accessibilitat, infraestructura i connexió dels Park & Ride amb l’estació on estan situats i enquestes als usuaris.
Dels deu aparcaments analitzats, set suspenen l’auditoria i els tres restants obtenen un aprovat just.
L’enquesta a usuaris revela que el 79% de les persones que aparquen el seu cotxe als Park & Ride els utilitzen com a bescanviadors entre transport privat i públic. Tres de cada quatre usuaris utilitzen l’aparcament gairebé cada dia i el 84% dels usuaris són treballadors en actiu.
En quant a accessibilitat, infraestructura i connexió:
Accessibilitat: senyalització d’accés deficient, absència d’informació sobre el grau d’ocupació o accessibilitat en bicicleta molt deficient en estacions allunyades del centre urbà.
Infraestructura: absència de sistemes de control i vigilància; saturació de l’espai o mala gestió de les places; absència de places cobertes per a motos i bicicletes, i de punts de recàrrega de vehicles elèctrics; inexistència de senyalització específica i uniforme en l’àmbit de la regió metropolitana; o poca informació a les pàgines web dels municipis.
Connexió amb l’estació: passos de vianants amb deficiències de manteniment; inexistència d’itineraris per a vianants; absència en alguns casos de voreres accessibles per a persones amb mobilitat reduïda.
Així que s’ha de seguir treballant si es vol facilitar l’ús del transport públic, reduir la congestió i millorar la qualitat de l’aire.
