En un vehicle elèctric d’hidrogen, l’hidrogen s’emmagatzema en un dipòsit d’alta pressió. La pila de combustible converteix l’hidrogen i l’oxigen de l’aire ambiental en aigua creant un corrent elèctric. La bateria i la pila d’hidrogen proporcionen al motor l’energia elèctrica. La pila de combustible arrenca automàticament (el conductor també pot arrencar-la) quan el nivell de càrrega de la bateria elèctrica està al 80% per mantenir o recarregar a poc a poc la bateria (a les parades).

Aquests vehicles ofereixen fins a tres vegades més autonomia en comparació amb els vehicles 100% elèctrics. En 5 minuts s’aconsegueixen 150 km d’autonomia; en 10 minuts el tanc està ple i es disposa de l’autonomia completa. Aquests temps disten molt dels que es necessiten per recarregar els exemplars elèctrics de bateria.

La recàrrega d’hidrogen és complementària a la recàrrega de la bateria que permet perllongar l’autonomia relacionada amb l’elèctric. Si la bateria elèctrica està completament descarregada, la pila d’hidrogen «permet recarregar-» o «pot fer de born de recàrrega». L’hidrogen es produeix actualment sobretot a partir del gas natural. La conversió de l’hidrogen en electricitat a bord és totalment neta i només allibera aigua. Per tant, aquests vehicles poden accedir a les zones zero emissions del centre de les ciutats.

Però no tot són avantatges, un dels handicaps d’aquest combustible és l’escassetat d’infraestructures per la seva recàrrega. Aquest és, sens dubte, l’inconvenient més gran que s’ha de superar per aconseguir l’expansió en el mercat dels vehicles elèctrics alimentats per pila de combustible. Sembla, però, que val la pena superar aquest enorme escull tenint en compte les virtuts que tenen aquest tipus d’exemplars.

Font: https://www.lavanguardia.com/motor/